| can seixanta |
| (col·loquial) Lloc on tothom fa el que vol, on no hi ha autoritat ni cap mena d'ordre. Quan el mestre marxava, la classe esdevenia can seixanta. Sinònim: desgavell |
Resulta gairebé històrica la casa coneguda per can Seixanta, famós personatge esdevingut protagonista de comparança popular i prototipus del desordre i la desorganització. En Seixanta era un fabricant de teixits, membre important de la vella colla de l'Arròs, home panxacontent i divertit més amic de xefles i d'alifares que de curar del negoci, el qual li devia anar tan ben ordenat com suposa la comparança. Quant al seu nom pintoresc, la veu popular l'explica de diverses maneres. Hom diu que la seva fàbrica estava assenyalada amb la numeració del carrer amb els números 18, 20 i 22, que fan un total de seixanta. La fàbrica de can Seixanta era de construcció vuitcentista i encara tardana. En el terreny que ocupava hi havia un hort del qual era propietari un pagès molt avar. Un any que les mongetes van anar a un preu molt alt, l'hortolà es va entossudir a no voler-les donar si no arribaven a seixanta, preu molt excessiu. Com que no hi van arribar, mentre esperava la puja se li van corcar i les hagué de llençar. Portat per l'avarícia, es desesperava i s'estirava els cabells. D'aquesta feta, coneguda per tots els pagesos del Raval, derivà que hom apliqués a l'hortolà el qualificatiu de Seixanta, i després es va estendre a la fàbrica que es va construir en el mateix terreny.
Conten encara que el fabricant de qui parlem tenia una gran fillada i, portat pel seu humorisme, quan trobava algun dels seus fills fora de casa, hi entaulava un diàleg més o menys així:
«No sé per què em sembla que et conec. Com te dius? On vius? Mira, no sé perquè em sembla que ets fill de la meva dona. Com es diu el teu pare? Ja ho he dit jo que era fill meu. No en feu pas cas, perquè com que de fills en tinc seixanta, ni jo mateix me'ls conec.» I per això li van treure en Seixanta.
Nota: Aquest indret avui és el carrer de la Riereta, del barri del Raval.
Extret de Joan Amades, Històries i llegendes de Barcelona
